Sota l’asfalt… la vinya
Encara tinc present el trajecte amb tren des de Terrassa després de que algú em comentés: saps que el primer escumós va ser terrassenc?. La incredulitat va donar pas a que el meu cap bullís durant tot el camí fins al lloccde destí i que despertés la meva curiositat per voler investigar-ho.
Era l’any 2014 , dos dies després d’aquest “viatge”, vaig entrar a l’Arxiu Històric de Terrassa (Arxiu Comarcal del Vallès Occidental) i hi vaig conèixer al seu director, el Joan Soler, que des d’aquell moment m’acompanyaria en la recerca. A través de tot l’intens treball realitzat vam descobrir que el rumor era cert, que l’ampolla existia, que procedia de Terrassa, que ens traslladàvem a l’any 1850 i que el nostre personatge es deia Pau Galí i Galí.
Aquesta primera història de la que faré una altra entrada perquè mereix ser explicada amb detall és una de les moltes que hi ha previst posar en valor dins d’aquest projecte, «Sota l’asfalt…la vinya» que, com el nom indica, pretén recuperar el passat vitivinícola de molts pobles i ciutats del nostre país. Pobles que tenen en comú el fet de que un dia van compartir un paisatge de terres de pagesia, de vinyes, però on el canvi de model econòmic va originar que la gent abandonés el camp per anar a treballar a les fàbriques.
Antigues cooperatives vinícoles, algunes d’alt valor arquitectònic van desaparèixer per donar pas a autopistes i carreteres. Però la història d’aquest temps de vinya i verema és recuperable gràcies a testimonis vius i a un rigorós treball de recerca, acompanyats de tècnics arxivers i tècnics de patrimoni cultural que ho acreditin, per poder explicar-ho amb veracitat a generacions presents i futures.
Recuperar aquests relats, aquestes vivències, ens permet constatar que el vi forma part del nostre territori i de la seva cultura.
